EL BARBISIN
Ritmo lento di D’Anzi – Bracchi |
 |
Me fan murì del rid tutta la gent
Che vorarisen fa quel che fo mi
San minga che mi sont on prepotent
San nò che mi quand parli foo stremi
E me fo rispettà cont el cortell.
Son pussee svelt d’un gat e d’un usell
E me fo rispettà cont el cortell.
Mi sont el Barbisin de la Mojazza
‘Ndu spui fo ‘na busa grossa inscì
Cont una sberla rompi ona ganassa
Quand parli tremen tucc davanti a mì.
Mi mangi carna tutta settimana
De succher e caffè ghe n’ho on vagon
Polaster e buter formagg de grana
E on magasin de cass pien de saon.
Sont prepotent e nient me fa paura
E giri in lungh e in largh per la città
Me lassa perd perfino la questura
Perchè col Barbisin gh’è nient de fà.
Mi son el Barbisin de la Mojazza
E nient al mond me podaria stremì
Per mi pientà di gran a l’è una bazza
A taccà lit cont mi, voer dì murì.
G’ho tre moros per gamba e dò per brasc
Che se velenen dò o tre volt al dì
Chi mangia i sofranei, chi derva el gas
In trop innamorà gh’è nient de dì
Apena fo on passin foera di cà
On reggiment de donn in lì a spettà.
Mi sont el Barbisin de la Mojazza
E mangi e bevi a sbafo tutt el dì.
Cont mi gh’è no de fa trop el ganassa
Se guardi in faccia a vun t’el fo stremì
Mi tiri de cortell come una bissa
‘Ndue passi, tremen tucc del gran spavent
E quand me sbatti in mezz in d’ona rissa
Gh’è per lo men quaranta feriment.
Le gent la dis “chiamate la questura”
Bisogna denunciall e fall ligà
Peu tremen del spaghett e de paura
Perchè col Barbisin gh’è nient de fa.
L’è quest el Barbisin de la Mojazza
Che l’imperava almen trent’anni fa
Ma el manganel e on manich de ramassa
T’han liberà per sempre la città.
|